Clara, lluminosa, de vegades tendra, gairebé sempre atapeïda de vitalitat, tot sovint penetrant i punyent, com una ràfega del jazz creat per Charles Tolliver amb la seva trompeta i la seva gent, és la pintura deguda a aquest bon artista anomenat Josep Maria Cabayol.<br><br>Cabayol és un pintor de cap a peus, temperamental, apassionat, tenaç, lluitador infatigable. La seva personalitat ha estat modelada una mica a cops, sota la influència dels esdeveniments de tota ment que tot sovint ens planteja la vida. <br><br>Coneix molt bé el terreny que trepitja i no és capaç de trair als altres ni tampoc d'enganyar-se ell mateix. <br><br>Cabayol ha estructurat una obra plàstica que hom valora de debò, sobretot quan ets a casa i fa poc que ha plogut i la llum i l'atmosfera son clares, transparents i la trompeta de Charles Oliver -el mateix que la pintura d'en Cabayol- el sugereix tot allò que tu comprens prou bé, però no sabries pas explicar amb els mots més escaients i preciosos.<br><br>Eugeni Molero i Pujós<br>Escriptor